Aquest article està basat en l'estudi topogràfic realitzat, com a perit judicial, on una de les parts pretenia tancar el camí que passava per la seva finca.
La part contrària, segons manifestava, es quedaria sense pas per arribar a la seva propietat.
El jutjat va sol·licitar un dictamen pericial topogràfic que determinés si la finca dels Senyors B. té com a únic accés un camí públic que ja constava als plànols del cadastre de l'any 1953.
Tanmateix, calia determinar si pot tenir altres accessos per camins públics o, quin seria l'accés menys greu per a la finca dels actors (A). També si això és compatible amb el més beneficiós per als principals (B).
Dictamen topogràfic per a tancar un camí a una altra finca
En primer lloc, personant-nos a les finques rústiques objecte del dictamen topogràfic, per identificar el camí o camins d'accés a la finca B i determinar quins d'ells són públics i quins privats, realitzant les mesures topogràfiques oportunes.
Per determinar els extrems sol·licitats, a més de la documentació present en l'expedient, es va obtenir nova documentació per poder elaborar els plànols adjunts a l'informe.
Un cop comprovats els camins al terreny, es representen els camins existents en la realitat que donen accés a la finca B, mostrant les vies de comunicació de domini públic amb un ample aproximat de 4 metres i les vies de comunicació de domini públic amb un ample aproximat de 3 metres. Totes dues vies inventariades en la Direcció General del Cadastre com a vies de domini públic des de l'any 1956.
A la primera imatge de l'estudi topogràfic es poden observar els dos camins que donen accés a la finca B, el camí A, l'accés actual que es pretén tancar, i el camí B, possible alternativa.
Resolució per a tancar un camí a una altra finca
Extrem 1 del camí o via
La finca B compta en el moment de l'estudi topogràfic amb dos accessos. Els camins representats en color blau i fúcsia són vies de comunicació de domini públic inventariades en la Direcció General del Cadastre. Els camins representats en color verd són camins particulars, actualment existents amb la següent descripció:
- Camí A: camí no inventariat com a públic en la Direcció General del Cadastre, d'una longitud aproximada de 230 metres i un ample aproximat de 3 metres, perfectament condicionat i transitable en tot el seu recorregut.
- Camí B: camí no inventariat com a públic en la Direcció General del Cadastre, d'una longitud aproximada de 300 metres i un ample aproximat de 3 metres, perfectament condicionat i transitable en la zona marcada amb una línia verda contínua. La zona marcada amb una línia discontínua no està condicionada actualment, amb un ample aproximat de 2 metres. En arribar a la zona A, ara només s'hi pot accedir a peu, ja que hi ha un desnivell aproximat de 5 metres.
Els dos camins descrits com A i B ja constaven als plans del cadastre de 1953, com a camins particulars de la finca mare, ja que estaven representats amb lletres minúscules com a subparcel·les.
Extrem 2 del camí o via
No hi ha cap camí públic completament que arribi fins a la finca B.
El tècnic que signa, no pot determinar quin seria l'accés menys greu per a la finca dels actors, només pot concloure que el camí descrit i representat com A està perfectament condicionat per al pas amb vehicles, mentre que el camí B s'ha de condicionar i fins i tot modificar el seu traçat a la zona "A" del final per suavitzar el seu pendent, ja que hi ha un desnivell aproximat de 5 metres.
El tècnic que signa, no pot determinar quin seria l'accés més beneficiós per als demandats (B), només pot concloure que partint de la bifurcació dels dos accessos, siguin públics o privats, l'accés pel camí A té una longitud aproximada de 410 metres, i l'accés pel camí B té una longitud aproximada de 680 metres.
Sin comentarios